Faraday i els fractals, en paraules planeres

Quan es parla de polaritat apareixen dues paraules que fan respecte: la llei de Faraday i els fractals. No cal saber física per entendre-les. Van així.

Faraday: on hi ha corrent, hi ha camp

Al segle XIX, Michael Faraday va descobrir una cosa que avui ens envolta: quan passa un corrent elèctric, al seu voltant es forma un camp magnètic. I al revés: si mous un imant a prop d'un fil, hi apareix corrent.

Ho tens a casa sense adonar-te'n. La dinamo d'una bicicleta antiga: la roda gira, fa girar un imant, i el llum s'encén. El carregador del mòbil sense fils: no hi ha cap cable entre el carregador i el telèfon, i tot i així l'energia passa. El motor de la rentadora. La targeta del transport públic, que no cal ni treure de la cartera.

Què hi pinta, això, amb el cos? Que el cos també fa passar corrent elèctric. No és una metàfora: és el que llegeix un electrocardiograma quan mira el cor, o un electroencefalograma quan mira el cervell. Són aparells que no hi posen res: només escolten l'electricitat que ja hi ha.

I si hi ha corrent, per la llei de Faraday, hi ha camp. De fet, l'aparell que mesura aquest camp al voltant del cos existeix i es diu magnetocardiògraf.

I aquí és on entra la polaritat: les mans acompanyen aquest moviment. El contacte és suau i sostingut, i el que fa és ajudar el flux a passar allà on s'havia aturat. És el que veiem a la llitera cada setmana: el cos respon, s'afluixa i recupera el seu ritme.

Fractals: la mateixa forma, a totes les mides

Mira un bròquil romanesco: està fet de piràmides. Cada piràmide està feta de piràmides més petites. I aquelles, també. La mateixa forma es repeteix a totes les escales. Això és un fractal.

La natura n'és plena. Un arbre: el tronc es divideix en branques, cada branca en branques més petites, i les nervadures d'una fulla tornen a dibuixar el mateix esquema. Els pulmons per dins. Un riu vist des de l'aire. Un llamp. Un floc de neu.

I el cos? El cos repeteix la seva organització a diferents mides. És la idea que hi ha darrere de moltes tècniques: que en una part petita —la mà, el peu, l'orella— s'hi pot llegir l'esquema del conjunt. L'auriculoteràpia treballa exactament des d'aquí: l'orella com un mapa del cos sencer.

I l'holograma?

Un holograma és una imatge feta amb llum. Té una propietat curiosa: si en trenques un tros, aquell tros no conté un bocí de la imatge, sinó la imatge sencera —una mica menys nítida, però entera.

És la imatge que la polaritat fa servir per dir que el cos funciona com un tot: que en una part hi és tot, i que el que passa en un lloc no es queda en aquell lloc.

Per què t'ho expliquem

Perquè quan algú diu «camps», «energia» o «fractals» sense explicar-ho, sona a fum. I no cal. Són idees concretes, amb exemples que tens a la cuina i a la butxaca.

Darrere de cada paraula hi ha una idea que es pot explicar i una feina que fem amb les mans cada setmana.