Què és la teràpia de polaritat

Què és

La teràpia de polaritat parteix d'una idea: a més del cos que es pot veure i tocar, hi ha un flux d'energia que el recorre i que el va informant. Randolph Stone en deia anatomia sense fils: un recorregut que no surt a cap radiografia, però que passa per camins concrets i repetits, els mateixos en tothom.

Aquest flux no va a raig ni en línia recta. Funciona com un circuit i batega: circula entre un pol positiu i un de negatiu, amb un punt neutre al mig, i ho fa amb un ritme, a pulsacions. D'aquí el nom, polaritat.

Stone no s'ho va inventar. Ho va anar recollint de l'experiència escrita a Orient —sobretot a l'Índia— i ho va creuar amb el que sabia del cos com a estructura.

Qui va ser Randolph Stone

Randolph Stone (1890–1981) va néixer a Àustria i de jove va emigrar als Estats Units, on es va formar en osteopatia, quiropràxia i naturopatia. Va exercir més de cinquanta anys, sobretot a Chicago, i va viatjar sovint a l'Índia per estudiar la medicina ayurvèdica i altres tradicions.

Va dedicar mig segle a ordenar tot això en un sol cos de treball, que va deixar escrit a Polarity Therapy (vol. I i II), publicat per CRCS Wellness Books el 1987.

D'on surten aquestes idees

Per explicar com entén el cos, la polaritat agafa prestats conceptes d'altres camps. Val la pena conèixer-los, perquè és el vocabulari amb què està escrita:

• El camp. En física, un camp és una influència que ocupa un espai i actua a distància, sense contacte: el camp magnètic d'un imant, per exemple. Aplicat als éssers vius se'n diu biocamp.
• Electricitat i magnetisme. El cos genera corrents elèctrics que es poden mesurar, i tot corrent porta associat un camp magnètic.
• Holografia i fractalitat. La idea que una part petita pot reproduir l'esquema del conjunt.
• Els circuits. Stone no parla d'energia en general: descriu recorreguts concrets, amb els seus pols i els seus punts de pas, que es repeteixen en tothom. Això és el que permet treballar-hi d'una manera ordenada i no a l'atzar.
• El ritme. El flux no és constant: batega. Per això la sessió no força res, sinó que busca el compàs de cada cos.

I una cosa s'ha de dir clara: què és exactament allò que circula —el que a l'Índia en diuen prana i a la Xina chi— encara no està caracteritzat. Hi ha el marc, hi ha segles d'experiència i hi ha el que explica la gent que hi passa; el mecanisme, encara no. La polaritat treballa amb aquest marc i amb aquesta honestedat: no promet el que no pot demostrar.

Què busca

La mirada de fons és holística: el cos no funciona per peces ni per torns, sinó tot alhora i a l'instant. El que passa en un lloc es nota en un altre.

Des d'aquí, la feina de la sessió és connectar aquests circuits perquè el flux torni a passar allà on s'havia aturat. I amb el flux, la informació que porta. Perquè sovint el que el bloqueja és una resposta de defensa: davant d'alguna cosa que el cos ha viscut com una agressió —un cop, una malaltia, un ensurt, una època dura— s'activa una protecció que, si es queda encallada, es nota com a tensió, dolor o cansament que no marxa.

No es tracta de corregir el cos per la força, sinó d'acompanyar-lo perquè recuperi el seu propi ritme.

Com es treballa

Stone no ho va plantejar com una sessió aïllada, sinó com quatre maneres d'acompanyar que es complementen:

1. El contacte manual. És el que es fa a la consulta: pressions suaus i sostingudes en punts concrets, amb atenció a la respiració i al ritme de cadascú.
2. El moviment. Uns estiraments senzills —el que ell va anomenar polarity yoga— pensats per fer a casa, sense exigència ni acrobàcies.
3. L'alimentació. Pautes senzilles i de sentit comú, adaptades al moment de cada persona.
4. L'actitud. L'atenció al que un sent i a com s'ho explica, que és part del procés i no un afegitó.

A la consulta, el pes se l'emporta el contacte manual. La resta apareix quan té sentit, i sempre com a suggeriment.

Com és una sessió

Es fa vestit i estirat a la llitera, en un espai tranquil. No hi ha manipulacions fortes ni moviments bruscos: el contacte és suau i sostingut. El que se sol notar és calor, formigueig o simplement que el cos s'afluixa. Molta gent s'adorm.

Es pot fer a qualsevol edat, dels més petits a la gent gran. Si hi ha alguna condició de salut que calgui tenir en compte, només cal dir-ho abans de començar.

---

Per llegir-ne més: Randolph Stone, «Polarity Therapy» (vol. I i II), CRCS Wellness Books, 1987.

Els dos conceptes que costen més —la llei de Faraday i la fractalitat— els expliquem a part, amb calma, a «Faraday i els fractals, en paraules planeres».