Què és l'auriculoteràpia

Què és

L'auriculoteràpia treballa estimulant punts concrets de l'orella. Parteix d'una idea senzilla: l'orella no és una peça aïllada, sinó una part que reprodueix l'esquema del cos sencer. Com una maqueta petita d'una cosa gran.

Per això, treballant sobre un punt de l'orella es pot acompanyar una zona que queda lluny d'allà. No és màgia: és la mateixa lògica que fa que en una part petita s'hi llegeixi el conjunt.

D'on ve

Té dos orígens que van confluir.

D'una banda, la tradició xinesa, que fa segles que fa servir punts de l'orella dins de l'acupuntura.

De l'altra, el doctor Paul Nogier, metge de Lió, que als anys cinquanta va observar una cosa curiosa en pacients seus: tenien una marca a l'orella després d'un tractament popular per a la ciàtica. Estirant del fil, va acabar dibuixant un mapa complet: l'orella vista com un cos en posició fetal, de cap per avall, amb el lòbul corresponent al cap i la vora superior a la columna i les cames.

Els dos sistemes —l'oriental i l'occidental— es van anar creuant i avui es fan servir tots dos.

En què es fonamenta

• L'orella és un lloc molt ben connectat. Hi arriben branques de diversos nervis, entre ells el nervi vague, que és el que comunica el cervell amb bona part dels òrgans. És una porta d'entrada poc habitual i molt accessible.
• El mapa es repeteix. Cada punt de l'orella té la seva correspondència, i el mapa és el mateix en tothom. Això permet treballar-hi de manera ordenada i no a l'atzar.
• Els punts es fan notar. Quan una zona del cos demana atenció, el punt que li correspon sol ser més sensible al tacte o canviar lleugerament d'aspecte. Trobar-lo forma part de la feina.

Les maneres de treballar-la

No hi ha una sola manera. Es tria segons la persona, el moment i què es busca.

Les llavors o les boletes. Unes llavors petites —tradicionalment de vaccària— o unes boletes, subjectades amb un esparadrap discret sobre el punt. No punxen. Marxes de la consulta amb elles posades i només cal recordar de pressionar-les suaument una estona al dia; cauen soles al cap de pocs dies. És la manera més suau, i la que permet que el treball continuï a casa.

Les agulles. Agulles molt fines i curtes, aplicades un moment al punt escollit. L'estímul és breu i la sensació sol ser d'una punxada petita o de calor. És la via més directa.

La detecció i l'estimulació amb aparell. Un aparell que recorre l'orella i localitza els punts —els detecta per un canvi en la resistència elèctrica de la pell— i que després els pot estimular amb un impuls molt suau. Té dos avantatges: troba el punt amb precisió i no cal punxar res. Va especialment bé amb qui té aprensió a les agulles i amb la canalla.

Els dits. Pressió i massatge sobre el punt, sense res més. Senzill i sense material, útil per començar o per fer a casa.

Sola o acompanyant

L'auriculoteràpia es pot fer sola, com a sessió pròpia, quan és el que convé.

I es pot integrar dins d'una sessió de polaritat, que és com la fem més sovint: mentre el cos es relaxa a la llitera, es treballen també els punts de l'orella. Les dues coses van en la mateixa direcció —acompanyar el cos perquè recuperi el seu ritme— i sumar-les sol donar més recorregut a la sessió.

Qui decideix la combinació és la terapeuta, després de valorar com et trobes. No cal que triïs res abans de venir.